jueves, 22 de agosto de 2019

QUI GUANYARÀ LES ELECCIONS?


https://images.app.goo.gl/n9xJ8edCtnD6jYCBA














EL MÈTODE DE VICTOR HONDT

El mètode d'Hondt és un sistema electoral que s'utlitza, generalment per a repartir els escons d'un parlament o congrés, de una forma no purament proporcional als vots obtinguts per les candidatures. Aquest mètode porta el nom del polític belga Victor d'Hondt.
L'atribució dels escons en funció dels resultatas del escrutini es realitza seguint les següents regles:
  • No es tenen en compte aquelles candidatures que no haguessin aconseguit, almenys, el tres percent del vots vàlids emesos en la circumscripció. Al nostre pais el llistó electoral és del 3% per a les eleccions del congrés o parlament i del 5% en les municipals
  • S'ordenen de major a menor, en una fila els nombre de vots obtinguts per les restant candidatures.
  • Es divideix entre el nombre de vots obtinguts per cada candidatura entre el 1,2,3, etc. Fins arribar al nombre d'escons corresponents a la circumscripció, formant-se un quadre similar al que apareix en l'exemple que visionareu després. Els escons  s'atribueixen a les candidatures que obtenen els quocients major en el quadre, atenent a un ordre decreixent.
  • Quan en la relació de quocients coincideixen dos correspondents a les diferents candidatures, el escó s'atribuira a la que major nombre total de vots, es resoldrà per sorteig i els següents de manera alternativa.
  • Els escons corresponents a cada candidatura s'adjudicaran als candidats inclosos en ella, amb el ordre de col.locació en que apareixen.
Vos deixe un video tutorial que explica clarament aquest mètode, ja comentem que vos ha paregut.




QUÉ HAS DE SABER?


                  
   QUE HAS DE SABER!                                          

Per poder assolir aquesta unitat has de tindre en compte el següents conceptes i intenar fer un esquema visiual d'aquest conceptes.Repassa les idees principals de la untitat. Si creus que no entens bé alguna part, demanam ajuda. Després, fes un mapa mental d'aquesta unitat. Recorda fer servir colors, línies corbes i imatges, de començar del centre cap a fora, i sobretot, d'evitar frases llargues!
Vos passe un enllaç amb alguns consells per a fer un bon esquema abans d'estudiar, espere que vos siga d'utilitat.
https://www.formacionyestudios.com/como-hacer-un-esquema.html

CONCEPTES QUE HAS DE SABER:

ESTUDI ESTADISTIC: dintre del estudi estadístic has de coneixer per un part el concepte de població i mostra, a més saber distinguir i classificar les diferents variables estadístiques que ens trobarem quan fem l'estudi. Tindriem les variables qualitatives i les variables quantitatives que al mateix temps ponden ser discretes o continues.

FREQÜÈNCIES: dintre de les freqüències has de coneixer les diferents freqüències que existeixen i tenim freqüència absoluta, relativa i de percentatges.

GRÀFICS I TAULES: dintre dels tipus de gràfics has de coneixer el diagrama de sectors, el diagrama de barres i l'histograma i saber interprestar els resultats de les dades estudiades.

MESURES CENTRALS I DE POSICIÓ: dintre de les mesures centrals i de posició has de coneixer el concepte de moda, de mitjana aritmètica pel que fa mesures de centrals i respecte a les mesures de posició la mediana.

MESURES DE DISPERSIÓ: dintre de les mesures de dispersió has de coneixer el concepte de rang, el de desviació típica i el de coeficient de variació.

Per últim vos deixe una serie d'exercicis per si voleu  practicar un poc més:

https://www.matematicasonline.es/cuarto-eso/ejercicios2/9-estadistica.pdf




MESURES DE DISPERSIÓ

MESURES DE DISPERSIÓ

En l'estudi estadístic d'una variable, no hi ha prou de saber els valors centrals i de posició. També és necessari comprovar si les dades estan agrupades, o no , al voltant dels valors centrals.

El rang i la desviació típica son mesures de dispersió que informen del grau de desviació de les dades d'una distribució estadística respecte a la mitjana.

El rang és la diferència entre el valor més gran i el més petit de la variable.

La desviació típica és la mitjana de les diferències de les dades respecte a la mitjana. Com més gran siga, menys s'aproximen a la mitjana aritmètica els valors de la distribució.

La desviació és la diferència entre el valor de la variable i la mitjana de la distribució

La variància és la mitjana aritmètica de les desviacions elevades al quadrat i la desviació típica és l'arrel de la variància

Vos deixe un exercici molt interessant.

MESURES CENTRALS I DE POSICIO

MESURES CENTRALS I DE POSICIO

En un estudi estadístic, les mesures centrals i de posició són els valors que expliquen quin és la tendència de la distribució de les dades. La moda, la mitjana, la mediana, els quartils i els percentils resumeixen el conjunt de dades i indiquen cap on s'agrupen o quines són les posicions de referència de l'estudi.

La moda és la dada o l'interval de dades que té la freqüència absoluta més alta.

La mitjana aritmètica és la mesura central que representa les dades de la variable. La mitjana aritmètica explica que, si totes les dades que pren la varible fossin la mateixa dada, aquesta seria la  mitjana.

La mediana és la dada que ocupa la posició central del conjunt de dades ordenades de manera creixent o decreixent. El 50% de les dades de la distribució són més grans que la mediana i el 50%, més petites.

Els quartils són els valors de la distribució que divideixen les dades en quatre parts iguals. En cada part hi ha el 25% dels  valors de la variable.

Els centils o percentils són els valors de la distribució que tenen per baix, o per dalt, un percentatge determinat de dades.

Vos deixe aquest video molt divertit sobre els conceptes nous.


GRÀFICS ESTADÍSTICS

GRÀFICS ESTADÍSTICS.

Les freqüències d'un estudi estadístic es poden representar gràficament. Els gràfics ajuden a comprendre millor la informació perquè la mostren de manera més clara i evident.

Per a representar les dades d'un estudi estadístic farem servir els següents gràfics.

Diagrama de barres. En l'eix de les abcisses s'han de representar els valor de la variable i en l'eix de les ordenades, les freqüències absolutes de cada dada. També s'hi podrien representar les freqüències relatives o els percentatges. També vos deixe exercicis del geogebra per practicar.


Diagrama de sectors. Es dibuixen tants sector circulars com nombre de dades de la variable. L'amplitud de cada sector és proporcional a la freqüència relativa o al percentatge corresponent a la dada representada. Podeu practicar amb els següents exercicis.



Histograma.  L'histograma és un gràfic molt semblant al diagrama de barres. En l'eix de les abscisses s'hi representen els intervals en què s'agrupen els valors de la variable i es construeix un rectangle la base del qual és l'amplada de l'interval. L'altura del rectangle es correspon amb la freqüència absoluta de l'interval, que està represesntada en l'eix de les ordenades. Fixa't que l'area de cada rectangle és proporcional a la freqüència absoluta de l'interval. De manera semblant, es pot representar l'histograma de les freqüències absolutes acumulades. Pots practicar un cop més amb aquests exercicis.

FREQÜÈNCIES I TAULES DE FREQÜÈNCIES

FREQÜÈNCIES I TAULES DE FREQÜÈNCIES.

En un estudi estadístic, una vegada recollides les dades, se'n fa el recompte i els resultats es recullen en una taula de freqüències. Les freqüències que es calculen poden ser absolutes, relatives i percentatges.

La freqüència absolula és el nombre de vegades que es repeteix una dada.

La freqüència relativa és el resultat de dividir la freqüència absoluta entre en nombre total de dades de la mostra. El percentatge és el producte de la freqüència relativa per 100.

Fixtat com s'organtizen les dades i vos deixe exercicis per a practicar amb el programa geogebra els conceptes de freqüències que hem estudiat. Vos deixe aquest exercici de geogebra per si voleu pràcticar!!

TIPUS DE VARIABLES

ELS TIPUS DE VARIABLES ESTADÍSTIQUES

Les variables estadístiques poden ser:
  • Qualitatives. Les dades de les varibles qualitatives no s'expressen amb nombres i s'anomenen caràcters.
  • Quantitatives o numèriques. Les dades de les variables quantitatives s'expressen amb nombres i s'anomenen valors.
 Les varibles quantitatives poden ser discretes, quan entre dos valors consecutius la variable no en   pot prendre cap altre, i contínues, quan entre dos valors consecutius la variable en pot prende d'altres.
Les variables numèriques contínues s'agrupen en intervals. Vos deixe aquest exercici per a que practiqueu els conceptes de hui.

ELS TERMES ESTADÍSITC

Per a estudiar, analitzar o prevuere, per exemple, quin és el nivel de seguretat d'un cotxe davant d'accident o per exemple el control de qualitat d'una fàbrica de bombetes, es far servir l'Estadística, que ens permet analitzar propietats i fer previsions davant un gran nombre d'individus observant-ne sols uns pocs.
Per tant l'estadística és la branca de les matemàtiques que estudia els mètodes de recollida de dades i el seu tractament. A partir de l'anàlisi de les dades recollides, des de l'estadística es treuen conclusions i es preenen decisicions en àmbits tan diferents com la soliologia, l'economia, l'esport o la biologia.
En un estudi estadístic, es consideren els conceptes següents:



  • Població. És el conjunt de tots els individus o objectes dels quals s'estudia una característica concreta.
  • Mostra. És un subgrup de la població. Es fa servir una mostra quan la població té un nombre molt elevat d'elements. La mostra s'extreu de la població i l'ha de representar de manera que els resultats de l'estudi es puguin estendre a tota la població.
  • Varible. És la caracteristica que s'estudia en els elements de la població.
  • Dades. Són els valors que pren la varible d'un estudi estadístic

LA NECESSITAT DE FER ESTADÍSTICA

Aquesta és una de les raons per les quals he decidit fer aquest blog, per donar a coneixier quines són les aplicacions que podem fer de l´Estadística no tan sols en contextos complexos com per exemple ara la sociologia, l'economia, la medicina, la bioligia o l'esport.L'estadísitca ens permet recollir, orgarnitzar, resumir i analitzar dades per obtenir conclusions i prende decisions a la vida diaria.

Sabem que l'estadística ja era present a lántic Egipte, a la Grècia clàssica i a l'Imperi romà. En aquesta época ja s'hi feien recomptes d'habitants i de propietats el que actualment coneixem com: els censos. Fins i tot, a l'illa de Sardenya s'han trobat evidències de la cultura nurag anteriors a aquestes grans cultures: gravats a les parets on es recomptaven els caps de bestiar  i les peces de caça.

La paraula estadística té l'origen en la paraula estat, doncs era funció principal dels goberns del estat establir registres de població, naiximents, defuncions, impostos,collites... La necessitat de tindre dades cifrades sobre la població i les seus condicions materials d'exitència han degut fer-se sentir des que s'establiren les societas humanes organitzades.

Per a que tingau un concepte més ampli i una perspectiva més ampla de que es l'estadística i la seua importància al llarg de la història,  vos deixe aquest video de youtube molt revelador i podreu observar que des de els inicis de la humanitat l'estadística ha estat present en el mon. Espere que vos agrade! ja em contareu què vos ha paregut!!!








QUE ENS SAPS D'ESTADÍSTICA

Els nombres del esport.
Imatge: Tiro libre grimau
https://pt.wikipedia.org/wiki/Lance_livre

Els esports contitueixen un altra font de noticies de caràcter estadístic, sobre tot en un dels més populars en el nostre pais: el Bàquet. Els "nombres" d'un judador o de un equip complet són la seua millor tarjeta de presentació en diversos aspectes del joc ( punts, rebots ofensius i defensius, asistències, personalas) i una ajuda innestimable per preveure els resultatst del enfrontaments.

El futbol és un esport menys tecnificat i per tant, més reaci a incorporar métodes moderns, però poc a poc, van obrint-se pas procediments estadístics per millorar els resultats. També en el tenis qualsevol transmisió  per televisió està plena de dades estadístiques ( del partit, de cada un dels jugadors, d'enfrentaments previs..) recollits en pàgines web.

Per a tots els mitjans de comunicació, internet és una base de dades estadístiques de primer ordre, on podem trobar tot el que ens interese.

Vos deixe l'enllaç d'un article molt interessant referent al ús que es fa de l'estadística en els esports. Espere que disfruteu de llegir-lo!

https://www.bloglenovo.es/se-puede-traducir-el-deporte-a-numeros/